Era germà de Francesc Palanca i Roca. Fou soci actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus Jocs Florals. D’entre la seva producció poètica cal destacar Amor filial (1894), Ceptre i llorer, L’entrada de la murta, La festa de sant Dionís, La caritat, La festa de la patrona i La partida de pilota. Per al teatre escriví la sarsuela Mala lluna i les comèdies La rodada, Lo que és de Déu, De la mort a la vida (1894) i Noblesa obliga (1899).