Successor del seu pare, Paulin Paris, com a professor del Collège de France, contribuía consolidar un ensenyament científic de la filologia. Fundador de les exigents “Revue Critique” (1866) i “Romania” (1872), es destacà pels estudis i les edicions d’autors francesos i provençals (Histoire poétique de Charlemagne, 1865; La vie de Saint Alexis, 1872; La Poésie du Moyen-Âge, 1885; François Villon, 1901). Participà com a jurat al concurs literari de Montpeller del 1875 i se n’ocupà al “Journal des Debats”. Hi coincidí amb Manuel Milà i Fontanals, i es cartejaren per tractar qüestions com la dels orígens de l’èpica medieval.