Fou una de les figures més representatives del catalanisme rossellonès del començament del s. XX i un dels fundadors de la Société d’Études Catalanes (1906), de la qual fou secretari. Signà algunes rondalles en català amb el pseudònim d’Algú. Publicà una Grammaire catalane (1913) i llibres d’ensenyament, com Le français enseigné par les exercices de traduction de textes catalans (1911), i articles i estudis diversos de pedagogia a la “Revue Catalane”.