OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Josep Pella i Forgas

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Historiador.
Begur, Baix Empordà, 1852 — Barcelona, Barcelonès, 1918

Vida i obra

Fou advocat i un dels fundadors deLa Jove Catalunya (1868). S’incorporà successivament al Centre Català (1882), al grup de La Renaixença i a la Lliga de Catalunya. Col·laborà a La Renaixença, dirigí, amb Romaní i Puigdengolas, “La España Regional”, i contribuí al Memorial de greuges (1885). El 1896 fou elegit diputat per Girona com a candidat independent i, el 1901, regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista. Expulsat del partit el 1905, escriví La crisi del catalanisme (1906). Dirigí amb Elias i de Molins la “Revista Histórica Latina” (1874-77). És autor de Periodisme. Estudis històrics de Catalunya (1879), Historia del Ampurdán (1883), la seva obra més reconeguda, i, entre d’altres, de Les Corts Catalanes (1876), amb Josep Coroleu, Llibertats i antic govern de Catalunya (1905) i Código Civil de Cataluña (1916-19), la seva obra més rellevant com a jurisconsult. Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència, l’Ateneu Barcelonès, la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona i, essent regidor, la Junta Municipal de Museus i Belles Arts de Barcelona, i pertangué a l’Acadèmia de la Llengua Catalana.

Bibliografia

  1. Guillamet, J. (1968).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
JMDC

Llegir més...