Ostentà el títol de baró d’Oix i de Bestracà i fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats. Escriví una Elegía, en castellà, a la memòria de Carles II dins l’ofrena fúnebre Nenias reales (1701), i diverses poesies en català sobre el mateix tema, amb el pseudònim d’Ermità de Pruneres, dins el recull Lágrimas amantes (1701). A l’esmentada Acadèmia presentà diversos treballs, entre els quals quatre octaves commemorant la conquesta de Buda. És autor també de dues composicions en català en què elogia l’edició del 1703 de les poesies de Vicent Garcia.