Doctor en teologia, cabiscol i canonge de la seu de Barcelona. Diputat de la Generalitat pel braç eclesiàstic (des del 1637), durant la guerra de Separació fou expulsat a Roma per ordre de Lluís XIV (1645), però tornà a ocupar-ne el càrrec el 1653. Predicà a la catedral de Barcelona un Sermó de la Immaculada i càndida Concepció de Maria (Barcelona 1636) i almenys en dues ocasions (el 1636 i el 1638, per la festa de sant Jordi) ho feu al Palau de la Generalitat. El text del 1636 s’imprimí amb el títol de Sermó de l’invicto i gloriós màrtir sant Jordi. Aquests dos sermons impresos són exemples rellevants d’oratòria barroca.