De noble família, es feu dominicà. Professà al convent de Sant Onofre de Museros (1476), del qual fou tres cops prior. També residí un temps al convent de Tarragona. Traduí La vida de la seràfica santa Caterina de Sena (València 1511) de Ramon de Càpua, amb un pròleg on defensa una prosa d’estil senzill, allunyada de l’ornamentació retòrica. Segurament fou l’impulsor del certamen literari dedicat a santa Caterina de Siena a València el 1511.