És el principal representant valencià de la prosa barroca de ficció en castellà amb Gustos y disgustos del lentiscar de Cartagena (València 1689), una de les darreres novel·les curtes del barroc, que conté prosa, poesia i una mena de sarsuela representable. També escriví la comèdia El mejor pastor descalzo San Pascual Bailón (València 1691). Participà amb tres poemes al certamen en honor de Carles II del 1669 i en publicà sis a Sacro monte Parnaso de las Musas Católicas de España (València 1687), entre d’altres.