Gaspar Antist

(València, a. 1530 — València, 1575)

Memorialista.

Fou mostassà (1530) i jurat (1538) de València. L’obra, titulada Memòries de coses senyalades que s’han seguit en la present ciutat y regne de València, tal com ha arribat a l’actualitat, és un manuscrit de 15 folis numerats més un foli inicial sense numerar. Consta de 165 apartats, els quals comprenen des del 19 d’agost de 1555 fins a l’1 d’agost de 1557. A més, les tres notícies inicials estan datades al juliol del 1555 i al novembre del 1553, i l’apartat 123, que tracta de la mort del castellà d’Amposta Joan Baptista Vilaragut, el 25 de gener de 1526. L’objectiu de l’autor fou deixar memòria d’una sèrie de fets que considerava dignes de record. Algunes de les notícies són de caràcter particular i fan referència a la mort de familiars, al seu nomenament com a examinador per a elegir per part del braç militar l’obrer de la fàbrica de Murs i Valls de València, i també a la seva assistència al sepeli de mossèn Gaspar Escrivà, cavaller, mort a Xàtiva el 31 de març de 1557, ciutat en la qual s’havia establert la família Antist des del s. XIII, procedent de Lleida. Altres anotacions tenen un àmbit més general, tant de caràcter civil com religiós. Són molt abundants les notícies necrològiques, referides a persones de condició diversa, la qual cosa atorga a les memòries un notable valor antroponímic i genealògic. A més, hi ha referències a celebracions litúrgiques amb diferents motius, jubileus papals i un acte inquisitorial a la plaça de la Seu. Les memòries també es fan ressò del clima de violència i d’inseguretat social de l’època, de les pertorbacions naturals i meteorològiques o de la política internacional de la monarquia hispànica. Hi ha diverses referències a la ciutat de Xàtiva, on l’autor tenia parents, les quals permeten constatar la seva vinculació familiar amb la capital de la Costera. El manuscrit, està escrit en una llengua sòbria, amb una modernitat que no implica encara castellanització, i es conserva actualment a l’Arxiu del Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi de València (ARCSCCV), i està enquadernat juntament amb el Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim i el Dietari de Jeroni Sòria. És possible que el manuscrit conservat d’Antist sigui només una part d’unes memòries més extenses avui dia perdudes.

Lectures
  1. ALMARCHE, F.: Historiografía valenciana, La Voz Valenciana, València 1919, p. 59, 68, 135-138.
  2. CARRERES I ZACARÉS, S. (ed.): Libre de memòries de diversos sucesos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e regne de València (1308-1644), vol. I, Acción Bibliográfica Valenciana, València 1935, p. 819, 835.
  3. FUSTER, J.P.: Biblioteca valenciana, vol. I, Ildefonso Mompié, València 1827, p. 134-135.
  4. MARTÍ I DE VICIANA, R.: Crónica de la ínclita y coronada ciudad de València, vol. II, UV, 1972, p. 73-74.
  5. MARTÍ I MESTRE, J.: “Les Memòries del cavaller valencià Gaspar Antist (s. XVI). Edició i estudi lingüístic”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, vol. LXXIII, 1997, p. 235-272.
  6. RODRÍGUEZ, J.: Biblioteca valentina, Joseph Thomàs Lucas, València 1747, p. 77.
  7. SANCHIS I SIVERA, J. (ed.): Dietari del Capellà d’Alfons el Magnànim, Acción Bibliográfica Valenciana, València 1932, p. XI.
  8. XIMENO, V.: Escritores del Reyno de Valencia, vol. I, Josep Estevan Dolç, València 1747, p. 367.