Fill d’una família de notaris originària de Girona, el 1595 es casà amb Isabel Samara, filla d’un sastre de Perpinyà. Al llarg de la seva vida, anà millorant la seva posició econòmica i social a la capital del Rosselló, fins assolir la condició de familiar del Sant Ofici.
Pasqual és autor d’unes memòries personals en català i en un estil àgil i planer que abracen el període 1595-1644, tot i que la major part de les anotacions corresponen als anys 1637-41. Les vingudes de les tropes i les campanyes militars a la ratlla de França i, després, el terrible setge de Perpinyà de 1641-42 omplen la major part del testimoniatge d’aquest notari perpinyanès, el qual reflecteix amb cruesa els patiments que sofriren ell i els seus convilatans en aquell llarg setge. El manuscrit, que és dipositat a la Biblioteca Municipal de Perpinyà (ms. 90), fou editat per Paul Masnou en la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon (1905) i més modernament per Antoni Simon i Tarrés i Pep Vila en Cròniques del Rosselló. Segles XVI-XVII (1998).