Vida i obra
Les dades biogràfiques sobre aquest comerciant es coneixen bàsicament per les referències que el mateix autor en dona en el seu dietari. Era fill del genovès Simó de Sori i de la seva esposa Margarida Langlés. El cognom Sori es convertí en Sòria per la pronunciació valenciana. Enriquit pels seus negocis com a “botiguer de draps”, es relacionà amb persones distingides de la ciutat i arribà a emparentar amb la noblesa valenciana. Després de morir la seva primera muller, Isabel Goçalvo, es casà en segones núpcies amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, jurat en cap de València el 1528.
A més de la seva activitat comercial tèxtil, realitzà altres tipus de negocis, com l’adquisició de finques i censals. Això el dugué a mantenir relacions financeres i mercantils amb personalitats importants del seu temps, com el mateix bisbe de Sogorb Gaspar de Borja. També es relacionà amb Serafí de Centelles, comte d’Oliva. Ja d’edat avançada, es traslladà a Valladolid al servei d’Anna Sarmiento i d’Aragó, comtessa viuda de Ribagorça. I en aquella ciutat, el 15 de març de 1556, presencià les festes de proclamació de Felip II.
És conegut pel seu dietari, el qual recull notícies de caràcter públic i privat entre els anys 1503 i el juny del 1559, sense fer separació entre les unes i les altres. Els assentaments de caràcter privat serveixen per a conèixer la personalitat i les relacions familiars i comercials de l’autor, representant del sector mercantil de la ciutat de València. Precisament, una de les primeres notícies que inclou en el llibre és la seva arribada a València, l’any 1508, després d’una estada a Gènova, on l’havia enviat el seu pare per a conèixer els seus parents i comprovar que eren ciutadans i mercaders. Entre les informacions de caràcter personal referents als negocis de Sòria hi ha notícies sobre censals, violaris, àpoques, caplleutes, cessions, lloguers, donacions, compres de possessions, etc. També hi ha informació sobre la seva vida domèstica i familiar, com la contractació de servidors o les cartes nupcials. S’hi inclouen notícies judicials sobre plets que mantingué, com també la transcripció de dues cartes de desafiament bescanviades amb el notari i poeta Andreu Martí Pineda.
Els esdeveniments públics dels quals Sòria deixà memòria escrita foren diversos i variats. Un dels afers a què dedicà més atenció fou la revolta de les Germanies (1519-23) i el càstig subsegüent dels agermanats. Sòria, com altres dietaristes (Pere Martí, Miquel Garcia, Guillem Ramon Català de Valleriola) i cronistes (Martí de Viciana) valencians contemporanis, se sentí realment colpit per uns fets tan greus, que significaren un autèntic daltabaix social, polític i cultural en tot el Regne de València, i ens n’ha deixat un valuós relat, posteriorment aprofitat pels historiadors.
El dietari es fa ressò del clima de violència social de l’època. La difícil convivència amb els moriscos s’aprecia perfectament en la revolta dels moros de Benaguasil i de la serra d’Espadà el 1526, com també en els atacs dels pirates barbarescos a les costes valencianes, sovint ajudats pels moriscos valencians. Fruit de la intolerància religiosa foren la crema de conversos i els empresonaments dictats pel tribunal de la Inquisició. També relatà els episodis bèl·lics en què es veié implicada la monarquia hispànica en temps de Carles V: la contesa contra els turcs pel control de la Mediterrània, i contra França pel control d’Itàlia. També donà compte d’esdeveniments més alegres, com les visites de Carles V a València o l’arribada dels virreis duc de Calàbria i la seva esposa Germana de Foix. No falten els actes festius i les processons, però tampoc els actes funeraris i les notícies necrològiques, com la mort de Ferran el Catòlic, del marquès de Brandemburg, segon marit de la virreina Germana de Foix, del cardenal Vic, de la infanta Isabel d’Aragó, germana del duc de Calàbria, etc. Relatà també les epidèmies de pesta que delmaren la població, una plaga de llagosta i els freqüents incendis que patí la ciutat. A això, cal afegir-hi les riuades dels anys 1517, 1540 i 1546. Sòria aplegà també algunes notícies curioses o poc comunes de caràcter local, que sens dubte degueren ser molt comentades en el seu moment, com la nevada del 1552, un eclipsi de sol, com cantà missa a Santa Caterina de València un capellà negre (1552), o el segrest de la filla d’un botiguer de draps per un notari de València (1545).
Tot plegat fa d’aquest dietari un document impagable per als historiadors, i un mitjà de primera mà per a reconstruir la València de la primera meitat del s. XVI. Sense oblidar tampoc l’interès filològic i lingüístic d’un text escrit totalment en català, i que serveix per a conèixer millor una llengua moderna com era la de la primera meitat del s. XVI, encara amb poques interferències castellanes.
El manuscrit del dietari de Jeroni Sòria es troba actualment a l’Arxiu del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi de València (El Patriarca), enquadernat en el mateix volum que els dietaris del capellà d’Alfons el Magnànim i les Memòries de Gaspar Antist. A continuació del dietari de Sòria, es troba encara el breu dietari de Miquel Jeroni Llopis i Sòria, que s’estén del 1573 al 1588. Llopis, que devia ser parent de Jeroni Sòria, segurament tingué accés al dietari de Sòria i decidí continuar-lo.
Es conserven dues còpies manuscrites del dietari, fetes al s. XVIII. La primera es troba a la BUV (ms. 160), procedent del convent de Predicadors de València, i segurament és obra d’un deixeble del pare Josep Teixidor. S’acabà d’enllestir el 18 de juliol de 1742. L’altra n’és una còpia de la primera i es conserva encara a l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València (ms. 49). S’acabà de copiar el 4 de desembre de 1799.
En protocols notarials, conservats fonamentalment a l’Arxiu del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi de València, es troben també notícies diverses sobre assumptes privats de Jeroni Sòria.
El Dietari de Jeroni Sòria fou editat l’any 1960, a València, per Acción Bibliográfica Valenciana, amb un pròleg de Francisco de P. Momblanch Gonzálvez.
Lectures
- ALMARCHE, F.: “Diario de Gerónimo Soria”, Historiografía valenciana, La Voz Valenciana, València 1919, p. 98-106.
- BATLLE, C.; RAFANELL, A.: Algunes consideracions sociolingüístiques sobre els dietaris de Porcar, Vic i Sòria, “Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986), vol. VIII, Àrea 7. Història de la llengua”, IFV, València 1989, p. 259-288.
- ESCARTÍ, V.J.: Memòria privada. Literatura memorialística valenciana dels s XV al XVIII, Edicions Tres i Quatre, València 1998, p. 22.
- MARTÍ I MESTRE, J.: “El dietari del ciutadà valencià Miquel Jeroni Llopis (s. XVI). Edició i estudi”, L’Aiguadolç, 21, 1995, p. 19-36.
- ROBLES, A.: Manuscritos del archivo del Real Convento de Predicadores de Valencia, “Escritos del Vedat”, vol. XIV, 1984, p. 374-375.
- SANCHIS I SIVERA, J. (ed.): Dietari del Capellà d’Alfons el Magnànim, Acción Bibliográfica Valenciana, València 1932, p. XI.