Vicari general i canonge de la catedral de Girona, escrigué, al final del s. XVII, una tragèdia en català, culta, sense títol, sobre la presa, passió i mort de Jesucrist, que roman inèdita, i que defuig dels models passionístics coneguts fins ara. Un seu nebot, Francesc Veray, també canonge de la seu gironina, a la fi del s. XVIII compongué una obra hagiogràfica, també en català, sobre els gloriosos màrtirs i patrons de Celrà, sant Sixt i sant Hou.