Melisendra és raptada pels moros i retinguda a Sansuenya, mentre el seu espòs Gaiferos, dedicat al joc, es desentén de les seves obligacions cavalleresques; finalment, Carlemany obliga Gaiferos a abandonar la mol·lície de la cort per rescatar-la. En aquesta peça els personatges apareixen ridiculitzats, fent recurs al capgirament sistemàtic del decòrum; les al·lusions obscenes i escatològiques hi abunden. El desenllaç feliç de l’acció queda destruït al final quan un bou escapat clava la banya a l’entrecuix dels esposos retrobats. Al ms. 6781.3 del Fons Serrano Morales de l’Ajuntament de València l’obra es complementa amb una lloa introductòria, inèdita.