Desenvolupament enciclopèdic
Divideix la matèria en dues grans branques: belles lletres i ciències (naturals i eclesiàstiques), cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament. Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s. XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab (en la influència cultural de la qual sobre la cultura europea Andrés fou pioner), i la de la Itàlia del s. XV. Segons Andrés, enmig de les tenebres europees dels “segles foscos” medievals, els àrabs hispànics conservaren gran part de la cultura grega i, amb el contacte amb la cultura del nord-est peninsular, eclosionà la poesia provençal (que per a l’autor era la produïda a Catalunya, València i Mallorca des del s. XII fins al XVI), origen de tota literatura vulgar, difosa pels joglars a Occitània. Amb el s. XVII s’inaugurà la literatura moderna. Andrés menysprea l’estètica literària barroca hispànica (alhora que lloa el classicisme francès del XVII) i rebutja igualment el nou estil literari que s’imposa al final del segle, la sensibilitat romàntica emergent, a les quals oposa un gust classicista. Dell’origine... tingué una fortuna editorial important: fou reimpresa diverses vegades a Itàlia als s. XVIII-XIX i traduïda al castellà (1784-1806, 10 vol.) —versió que esdevingué llibre de text a la Universitat de València i als Reales Estudios de Madrid—, a l’alemany i al francès (només el primer volum), a més d’edicions parcials per matèries.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cebrián, J. (1997), p. 233-249
- Cervone, A. (1966)
- García Gabaldón, J.; Navarro, S. i Valcárcel, C. (1997-2002)
- Garrido Palazón, M. (1995)
- Mazzeo, G.E. (1965)
- Sinopoli, F. (1996).