Rondalla de rondalles

Novel·la breu de Lluís Galiana (segle XVIII), construïda a base de parèmies.

Desenvolupament enciclopèdic

La Rondalla de rondalles, a imitació del “Cuento de cuentos” de don Francisco de Quevedo i de la “Història de històries” de don Diego de Torres; composta per un curiós apassionat a la llengua llemosina i treta a llum per Carlos Ros, notari públic... aparegué anònima (primera edició: València 1768), però no hi ha cap dubte sobre la seva atribució al dominicà Galiana. S’hi narra com tres germans estan enamorats d’Eufràsia. Pep de Quelo, un jove amb una certa fortuna, és el festejador que els pares d’ella veuen amb bons ulls. La jove, però, està enamorada de Ximo, ociós i femeller. Bajoana, una alcavota del lloc, intervé a favor dels interessos paterns, però fracassa davant la determinació de la noia, que proposa a Ximo de fugir plegats. De nit, a l’hora convinguda, es produeix una gran confusió i se suscita una brega, de resultes de la qual moren Pere i Ximo, germans de Pep. Els fets donen origen a un polèmic procés, que s’acaba amb una sentència que determina el casament de Pep i Eufràsia i que satisfà a tothom. Com els seus models confessats, Quevedo i Torres, és una narració escrita a base de proverbis i modismes populars, però amb dues grans diferències: Galiana té una perspectiva positiva respecte dels materials lingüístics amb què compon l’obra i supera el confusionisme narratiu dels models i en potencia els aspectes narratius (molt precaris en els autors esmentats), de tal manera que en resulta una autèntica novel·la breu, de gran vivacitat i riquesa costumista. Gaudí d’una gran difusió: quatre edicions al segle XVIII i quatre més al XIX.

Bibliografia
  1. Escrivà, V. (19881), vol. II, p. 155-176
  2. Moll Benejam, A.Ll. (2007), p. 463-476
  3. Pellicer Borràs, J.E. (1986)
  4. Salvador i Liern, V. (1998), vol. II, p. 71-91.
Vegeu bibliografia