Desenvolupament enciclopèdic
A la segona meitat del segle XVII, Roig fingí haver trobat, en una notaria de Blanes, una còpia feta a la segona meitat del XV per un servent del cosmògraf Jaume Ferrer de Blanes, a partir d’un original obra del rector de la parròquia de Santa Maria de Blanes, Bernat Boades (d’existència documentada), pretesament enllestit el 1420. Roig explica que en feu treure una nova còpia abans que no se’n perdés l’antiga, i la traduí al castellà per preparar-ne una impressió que finalment no es dugué a terme, i que n’incorporà fragments en obres historiogràfiques seves. Escrita en un llenguatge arcaïtzant, que vol imitar el català del segle XV, la pseudocrònica exposa la història general del Principat des de «la venguda dels cartaginesos a Spanya» fins a l’inici del regnat del Magnànim. L’objectiu de Roig era contrarestar l’opinió de certs historiadors castellans favorables a la incorporació del Principat a la monarquia hispànica amb la consegüent abolició dels seus privilegis i l’aplicació de l’absolutisme monàrquic sota les lleis de Castella. Amb el Pseudo-Boades, Roig pretenia donar suport als privilegis i a llibertats catalanes i justificar-los històricament. Hi afegí nombroses llegendes sobre els orígens del país amb l’objectiu de documentar les seves tesis històriques. La falsificació de Roig fou considerada autèntica fins que, després que alguns estudiosos havien començat a dubtar de la seva autenticitat, el 1948 Miquel Coll i Alentorn aclarí la qüestió al pròleg del quart volum de la seva publicació dins la col·lecció de textos medievals “Els Nostres Clàssics”. La pseudocrònica de Boades té qualitats literàries remarcables: és escrita en una prosa àgil i incorpora llegendes (la major part són datables als segles XV i XVI), narrades amb perícia.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bagué, E. (1930-1948)
- Coll i Alentorn, M. (1948), vol. IV, p. 11-89
- Riquer, M. de (1949).