Vers d’amor

Poema de noranta-quatre versos decasíl·labs repartits en nou cobles singulars i una tornada, conservat en testimoni únic al Cançoner Vega-Aguiló (BC, ms.7).

Desenvolupament enciclopèdic

Conegut també pel títol Puys per amors fis pretz es mantengutz, fou escrit segurament per un autor català, al s. XIV, i hom sap, gràcies a l’extensa rúbrica que l’encapçala, que guanyà la violeta a les festes del consistori de Tolosa. Es diferencia de la cançó amorosa pel seu caràcter greu i discursiu, que basteix una llarga i tediosa dissertació sobre l’amor en termes abstractes, oposant a cadascun dels pecats capitals la virtut corresponent.

Bibliografia
  1. Riquer, M. de (1950).
Vegeu bibliografia