Història de Paris e Viana

Novel·la sentimental i cavalleresca, conservada en dos incunables (1495 i ~ 1497), tot i que a l’inventari de la biblioteca del Magnànim, hi figura un manuscrit del 1417.

Desenvolupament enciclopèdic

De gran difusió al llarg de tot el s. XV, sense la qual no s’entenen obres com el↑Tirant lo Blanc o el↑Curial e Güelfa, hom en desconeix l’origen, que podria ser provençal o català. El text conservat més antic és en llengua francesa (1432) i hi ha nombroses edicions en set idiomes diferents, entre les quals destaca la versió manuscrita aljamiada del s. XVI. En una prosa poc ornamentada però fluida en el seu traç, l’autor presenta un heroi de baix llinatge, digne precedent de Curial, enamorat de Viana, filla del Delfí de França. Conscient que les diferències socials són un obstacle insalvable per a la seva relació amorosa, Paris esdevé un perfecte cortesà i un destre cavaller i aconsegueix el guardó per ell desitjat, el cor de la noble Viana. El Delfí s’oposa a la relació, fa empresonar la seva filla i el pare de Paris, vassall seu, i fa perseguir l’heroi, el qual fuig, i inicia un periple que el durà de Gènova a Orient. Quan, amb motiu d’una croada, el Delfí cau presoner, Paris, fent-se passar per nadiu, l’allibera amb la condició que li sigui concedit el que ell demani. Un cop a França, demana la mà de Viana, la qual cedeix únicament quan descobreix la identitat del seu enamorat. L’amor ha triomfat. Les virtuts del bon cavaller enderroquen la rígida jerarquia social feudal.

Bibliografia
  1. Cátedra, P.M. i Prats, M. (1986)
  2. Sabaté, G. i Soriano, L. (2006).
Vegeu bibliografia