Alterna la veu dels qui fan l’oració i la de Maria. Té una estructura més complexa del que pugui semblar a primera vista, ja que el prec pròpiament dit apareix directament en la primera i les dues darreres cobles. L’oració es construeix sobre el convenciment que la mort de Crist ha estat per la redempció dels homes i l’agraïment sincer d’aquests, que justifica tot el dolor que no sols Jesús, sinó també Maria, patiren. Perquè això cobri força, les cobles centrals del poema presenten l’episodi i dibuixen una mater dolorosa, el plany de la qual es reprodueix en estil directe en la quarta i cinquena cobles, arribant a un grau de patetisme notable. És un reconeixement del dolor de la mare a través de la justificació de la mort del seu fill, carregat de tendresa i patetisme. És aquesta la manera com Corella crea una composició plenament original a partir de tòpics i fa d’una oració a Maria un dels textos més intensos i bells de la literatura catalana. La fama i la bellesa de l’Oració provocà que també aparegués com a cloenda del volum conegut com Lo passi en cobles. Es tracta, probablement, de l’obra de creació corellana més elogiada i admirada, fins i tot pels homes del Vuit-cents, que tan crítics havien estat amb la seva literatura. Aquesta admiració justifica que sigui el text més reeditat de Joan Roís de Corella.