Espardenyer d’ofici, posseïa una gran facilitat per a la improvisació i publicà nombroses composicions poètiques i articles de tarannà costumista i jocós en periòdics com “Trabajo”, “La Libertad” o “Nueva Illice”, que habitualment signava com El fregior o Un home flac. De gran, exercí de mestre particular en els masos del camp d’Elx. A banda de, composicions líriques, és autor de diversos sainets il·licitans com Un diumenge en casa d’un colomista, Un cobrador d’aprèmit, o Un autor de poca llum, La política del dia, i, el més popular de tots, El Tenorio d’Atzavares (1891).