Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, col·laborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric (1885-86 i 1894-96). Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos (1887), la més recordada, i El catorze d’agost, i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo, Remedio contra las trampas i A uno en fondo, perdudes.