Posà la impremta familiar al servei de la cultura i de la ideologia republicanes. Director dels diaris “El Menorquín” (1869-74), uHoyn (1874), “El Noticiero de Menorca” (1874) i, després del seu desterrament a Barcelona entre el 1874 i el 1881, d’El Pueblo (1892-94). Impulsà també el periodisme literari amb publicacions com “El Glosador” (1882), en català, i “El Poeta” (1884-85), en castellà, entre d’altres. Mantingué aquesta dualitat en la creació poètica, iniciada el 1864 amb Almanaque de las bellas, aplegà la producció castellana en dos volums, Albores de la vida (1866) i Flores y abrojos (1882), mentre que la catalana fou deutora de la tradició popular dels glosadors, que recollí amb poemes propis a Lo llibre dels glosats (1868 i 1892). Conscient de la necessitat de disposar d’una història literària menorquina, escriví la monografia Poetas menorquines (1866) i edità un extracte, amb noves dades, de l’obra de Joaquim M.↑Bover amb el títol Biblioteca de escritores menorquines (1878).