Pertany a la nissaga literària i diplomàtica dels Soler Sans, com el seu germà Francesc (Maó 1808-1846), que deixà inèdits vuit toms d’obres científiques i literàries en castellà i francès. Estudià lleis a Mallorca i matemàtiques a Madrid i residí als Estats Units del 1839 al 1845, on fou cònsol i professor de llengua i literatura castellanes a la universitat de Nova York. Retornat a Maó per problemes de salut, participà en un ampli programa de millores culturals, institucionals i socioeconòmiques des d’una perspectiva de progressisme burgès. Després, es dedicà als seus treballs literaris.
Entre el 1842 i el 1877 publicà, a Nova York o a Maó, gramàtiques de l’anglès, de l’italià i del francès en què assajà un mètode propi que atorgava un espai important a la traducció. El 1858 edità una Gramática de la lengua menorquina amb l’objectiu de facilitar, des de la llengua pròpia, l’aprenentatge dels idiomes estrangers en una línia de continuïtat amb la tradició gramatical il·lustrada menorquina, que s’evidencia també a l’Exposició de lo estat actual de l’agricultura en la isla de Menorca (1857). A l’empara de la premsa de la dècada dels seixanta i dels setanta publicà els assaigs Estudios elementales sobre la civilización (1865), El amigo de la juventud (1868-71) i La república universal (1873).