Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona (1876-81). Publicà En Dolçapau (1886), una característica novel·la de tesi tradicionalista, que oposa als nocius hàbits urbans burgesos la bondat dels valors cristians de la civilització rural. El 1913 publicà una traducció catalana, anotada, de l’epístola Ad Pisones, reeditada en volum amb la versió espanyola de Magí Verdaguer i Callís. Comptador del Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança, és autor d’uns Apuntes para la historia general del Monte de Piedad (1899). Es casà amb Joaquima Santamaria.