Fou empleat de l’Ajuntament de Gràcia, i, durant la República, governador de Mallorca i cap de personal del ministeri d’Ultramar. Fou col·laborador d’“Un Tros de Paper”, amb el pseudònim Sistacs. En els seus articles de costums, hi destaca la presentació de tipus poc habituals en altres autors, com els procedents de la burgesia plutocràtica (Lo americano, 1866). També s’acostà a la Barcelona industrial, i depassà així el món menestral més característic del costumisme de l’època. Com a dramaturg, fou autor d’alguna peça original, al costat de traduccions del francès al castellà, entre les quals cal esmentar La hija de la mulata (1889), de Belot, o Cristóbal el ahorcado (1889), de Bourgères i Masson.