Adoptà el pseudònim de M. Riusec. Fou membre de Lo Niu Guerrer i participà en els Jocs Florals humorístics que s’hi organitzaven. La seva poesia, que no arribà a recollir-se en volum, és deutora de l’humor i la sàtira de Juli Francesc↑Guibernau. Als Jocs Florals de Barcelona li fou premiat el poema Monòleg de soltera (1897). Escriví quadres de costums en prosa i publicà diverses obres de teatre (entre d’altres, Lo metge i lo curandero, 1890, i Vermout matrimonial, 1901). Dirigí L’Atlàntida i Lo Teatro Català.