Poesies completes de Marian Aguiló

Títol amb què el 1925 Francesc Matheu publicà una part representativa de l’obra poètica de Marià Aguiló, molta de la qual dispersa.

Desenvolupament enciclopèdic

El primer volum inclou “Esplais de jovenesa” (que reprodueixen en gran part uns anteriors “Records de jovenesa”, 1900, publicats a cura del fill de Marià, Àngel Aguiló), bàsicament de poemes amorosos escrits als anys quaranta, i “Llibret d’aniversaris”, recull de composicions escrites del 1844 al 1885 en memòria de la mare del poeta, morta en plena joventut, i d’un valor molt desigual. El segon, segurament el més interessant, inclou dues obres: el “Llibre de la mort” (obra apareguda ja el 1898, a cura d’Àngel Aguiló, en un volum que incloïa també l’esmentat “Llibret d’aniversaris”), recull de composicions d’èpoques molt diferents, en què Aguiló es recrea en un dels seus temes preferits, la mort, ja sigui arran de la desaparició d’amics (com la prosa poètica “La vesprada de Tots Sants”, adreçada a Pau Piferrer) o bé en les composicions clarament influïdes per la literatura tradicional agrupades sota l’epígraf «Nova dansa de la mort». L’altra obra del segon volum, “Focs Follets”, en canvi, és un llarg poema en dotze glosades que fou premiat al certamen de Fires i Festes de Palma del 1881. Com vol posar de manifest el seu simbòlic títol, és un cant elegíac a un vast projecte que l’acompanyà durant molts anys, una recreació historicollegendària sobre els orígens de Mallorca, la conquesta catalana, la figura de Ramon Llull i, en últim lloc, un cant d’amor a la llengua. El tercer i últim volum inclou un recull molt heterogeni, des d’alguns dels poemes més primerencs (entre els quals la molt coneguda “Aubada”, musicada per Miquel Tortell), fins a d’altres ja dels anys noranta; també, el divertimento inacabat “Embriaguesa” i una llarga selecció de consells morals adreçats primer als seus germans i després al seu fill, el “Llibret de Consells”. En conjunt, l’extensa obra poètica de Marià Aguiló escaracteritza per una aparent senzillesa —la in-fluència formal de la literatura tradicional hi ésclarament predominant—, que l’allunya de l’artificiositat de gran part de la poesia de la seva èpo-ca, i per la riquesa i l’equilibri del llenguatge.

Bibliografia
  1. Mas i Vives, J. (1990), p. 5-48
  2. Massot i Muntaner, J. (19971), p. 115-135
  3. Tomàs, M. (20062), p. 9-47
  4. Tomàs, M. (20063)
  5. Tomàs, M. (2007), p. 572-594.
Vegeu bibliografia