Desenvolupament enciclopèdic
Amb la finalitat de donar una visió de conjunt, any rere any, de la vida cultural barcelonina del 1885 al 1889, l’autor tingué en compte no tan sols l’activitat literària, sobretot la teatral, o les exposicions, sinó que també feu referència a institucions barcelonines com l’Ateneu o hi incloïa narracions que vehiculaven alguna reflexió sociològica sobre l’evolució dels costums. Tot aprofitant, sobretot als darrers volums, material periodístic, o estudis publicats, com el pròleg a les Poesies d’Àngel Guimerà, inclogué també refoses com l’elogiat treball sobre l’Exposició Universal del 1888. Yxart partí de la concepció del crític com a veritable creador literari, la personalitat del qual havia de donar unitat als diversos materials fruit dels seus interessos variats. Així, els diversos volums són alhora una mostra de la vitalitat cultural de la Barcelona de l’època i una font d’estudi ineludible per a qualsevol que vulgui acostar-se a l’evolució de la cultura catalana d’aquells anys. A més, l’autor no s’està de manifestar la seva concepció de la crítica i el sentit que atorga a l’art en general, com en “La crítica y el arte”, que es troba en el tercer volum (1888), i on exposa la idea segons la qual la crítica ha de combinar el judici amb la impressió i la sensació. Aquesta concepció marca l’inici d’una evolució teòrica d’Yxart que el portà a acostar-se a les concepcions estètiques de joves modernistes com Maragall o Casellas. Tanmateix, el crític no abandonà mai l’eclecticisme que el duia a fer compatible la valoració del naturalisme com a procediment renovador amb una concepció idealista de fons que derivava de Milà i Fontanals i de Schiller, i que l’allunyava de la visió zolaniana: per a Yxart, el component naturalista havia de venir a renovar l’expressió literària corregint els excessos d’un determinat romanticisme i havia d’aplicar-se a tots els gèneres literaris i no tan sols a la novel·la. De fet, la seva obra participa d’un afany regeneracionista de l’art que pretén crear nous estats d’opinió.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cabré i Monné, R. (1995), vol. I, p. 13-97
- Malé i Pegueroles, J. (20002), p. 79-94.