Petites visions d’una edat mitjana mítica i romàntica, amb els personatges i els ambients essencials. En alguns dels poemes, s’hi ressegueix una trama amorosa; en general, són petites accions en què s’oposa, de manera pessimista, la vida lliure a la natura amb la vida a la cort, o l’amistat fidel dels animals i l’egoisme de l’home; o, encara, s’hi presenta el fer lliure i els valors de qui no té res, o l’abús dels de dalt. A vegades, s’hi plantegen les relacions de rebuig que pateix el poeta —artista o savi— per part de la societat —el poble o el poder dominant, unes relacions que algunes vegades arriben a ser de caràcter sàdic. I també, a vegades, es creen fantasies macabres en ambients cavallerescos o en altres de no tan concrets. El 1884, L’Avenç, en publicar La corona, anunciava que Balades era en premsa: tots els poemes són datats entre el 1881 i el 1883, excepte dos, del 1878 i el 1879. Amb la intenció de fer del llibre una unitat artística, l’autor combina els dibuixos inicials (frisos, vinyetes o columnes) o els de pàgina sencera, al mig del poema, en què dominen les escenes medievals amb tractament realista, amb les lletres capitals o culdellànties més simbòlics. El llibre agrupa vint-i-tres poemes d’estructura senzilla, a voltes en forma de diàleg o monòleg, a voltes presentats en diferents parts, i es tanca amb el poema “Epíleg”, en què el jo del poeta presenta la seva dedicació a la «corda vella» de l’arpa —la balada— com una espècie de parèntesi de la seva dedicació a la natura. Mestres, però, encara conreà la balada, en dos llibres que, amb canvis en la concepció del gènere, recullen, respectivament, vint-i-quatre i quaranta-dos poemes: a Noves balades (1893) inicia la transformació cap a un medievalisme d’inspiració més o menys prerafaelita tot anant cap a un medievalisme d’inspiració popular; i a Darreres balades. 1902-1924 (1926) recull peces, presentades com a rondalles i cançons populars, amb alguns dels temes que havien aparegut en el primer volum (el pessimisme, el món cavalleresc, les fantasies macabres, entre d’altres). El 1906, les Balades del 1889 foren reeditades sense les il·lustracions de l’autor.