Desenvolupament enciclopèdic
Tracta del «cel», on vol anar el poeta, que és el firmament que envolta la Terra amb els seus astres com a figuració de l’estatge de Déu, però que també és el paradís, la pàtria última de l’ànima immortal. El llibre consta de trenta-cinc poesies, dedicatòria i pròleg. Tot i que no és unitari, hi predominen les poesies d’admiració per les meravelles de l’univers astral, vistes pel poeta com l’obra del Creador i percebudes amb «terror» del sublim alhora que amb tendresa casolana. La documentació del poeta amb dades de la ciència del seu temps es conjumina amb dades del folklore, de la teologia catòlica i de la pròpia observació. L’autor, en morir l’any 1902, deixà a punt d’anar a la impremta aquest recull de composicions d’una gran intensitat lírica i mística, que l’any següent, el 1903, aparegué a la revista “Pèl & Ploma”, i, en volum, el 1905. El llibre data del 1896, quan el poeta, suspès a divinis i sospitós de les més greus indignitats, se sentia traït i abandonat dels amics. També dels escriptors, que l’ignoraren als Jocs Florals del 1896. L’any següent el tenia avançat, però «la qüestió del pane quaerendo» no l’hi deixava acabar. Tot i que, seguint les indicacions de l’autor, cal llegir Al Cel com «la segona part de les↑Flors del Calvari, germà d’aquelles aspres queixes i fill d’aquelles penes i dolors», no n’és només la continuació, sinó també la superació. Abandonats el sarcasme, la invectiva i el plany, ara el poeta transforma el dolor en desig d’elevar-se per damunt de tota contingència mundana per la via tant de la poesia, que el crida amunt amunt, com de l’anhel d’infinit i d’eternitat que la fe cristiana li reforça. El pròleg constitueix una peça representativa de la prosa depurada, musical i suggestiva de la darrera època de l’escriptor. Composicions com “In principio”, “Anem”, “A les estrelles”, “Plus ultra”, “Excelsior”, “Nocturn”, són representatives de l’expressió quintaessenciada del lirisme místic del Verdaguer dels darrers anys, tot ell abocat a la súplica que tanca el llibre: «Oh Déu meu, oh Déu meu, dau-me unes ales / o preneu-me les ganes de volar!»
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Comadira, N. (2003), p. 7-17
- Tió, P. (2002).