El 1915 entrà al seminari de Barcelona i el 1919 ingressà a l’oratori de Sant Felip Neri. Fou ordenat de sacerdot el 1922. Col·laborà a “Vida Oratoriana”. La seva producció poètica, de filiació verdagueriana i majoritàriament de caràcter religiós, fou publicada en diversos reculls, sovint il·lustrats pel seu germà Francesc: Pa d’àngels (1945), Estampes i oracions (1947), Saltir (1962), Celístia (1969) i Clarianes (1972). Lluís Millet musicà diverses composicions seves.