Col·laborà, entre d’altres, a La Revista i a La Veu de Catalunya amb diversos poemes i fou premiada en alguns certàmens poètics. El 1917 s’integrà a l’entitat Nostra Parla. És autora dels reculls Les hores (1918), Flor de l’amor. Magnòlia perfumada (1921), Flor de l’ànima (1929) i Fugaç resplendor (1955). Un dels principals motius literaris de la seva obra és la natura i, en el darrer recull, el tema religiós. La seva poesia, de factura correcta, és descriptiva i mesurada.