Al principi del segle XX fou membre de l’Acadèmia Catalanista de la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, on coincidí amb Josep Carner i altres universitaris. Amb ells, col·laborà en revistes com “Art Jove” (1905-06) o “Mitjorn” (1906-07). Hi publicà poemes de to marcadament carnerià. Guanyà un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona del 1907 amb el recull Del camp i de la ciutat. Mai, però, no arribà a recollir els seus poemes en un volum propi.