Autodidacte en el camp de les lletres, començà publicant en revistes com “Catalunya Literària” o En Patufet. El 1923 s’autoedità Cançons de l’horta i el camí, influït per J.M. de Sagarra. El 1925 estrenà la primera obra teatral, La Vespa. Entre el 1926 i el 1927 n’estrenà quatre més, sempre per grups d’aficionats. El 1927 es traslladà a Terrassa, on fou molt actiu culturalment i des d’on col·laborà en la premsa local i comarcal (El Dia, “La Gralla”, “Diari de Granollers”). Als anys trenta publicà els reculls Poemes i epigrames (1931) i Nous poemes (1931), en una línia propera a l’evolució de Josep M. López-Picó, i continuà estrenant peces teatrals. En la postguerra publicà els poemaris Finestreta del món (~ 1943) i Les mans (1947). Deixà inèdites moltes obres.