i La vida i la mort d’en Jordi Fraginals | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

La vida i la mort d’en Jordi Fraginals

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·la de Josep Pous i Pagès, publicada el 1912.

Desenvolupament enciclopèdic

Narra la lluita constant que↑Jordi Fraginals, fadristern d’una família de propietaris rurals, ha de mantenir enfront de les convencions socials per tal de construir-se el seu propi destí i imposar la seva voluntat al medi que l’envolta. Estructurada en cinc parts, la novel·la mostra l’evolució vital del personatge començant per un petit Jordi Fraginals actiu i ple d’ideals que va creixent al costat del mestratge de mossèn Llorenç. Aquesta harmonia inicial, però, es trenca quan el seu pare, Mateu Fraginals, decideix enviar-lo al seminari, seguint el costum assignat als fadristerns. Allí, el protagonista perd l’alegria de viure fins que l’amor, a la segona part, el fa reaccionar. Llavors, adopta una actitud de revolta i, desobeint l’autoritat paterna, fuig del seminari. En conèixer el seu acte, Mateu el deshereta sense tenir en compte el sofriment que això provoca a la seva dona, i Jordi, ja a la tercera part, es veu forçat a cercar l’ajuda de Martí Pujades, un oncle matern de caràcter rebel que li fa de pare i l’ajuda a casar-se amb Alberta, la seva enamorada. Finalment, a la quarta part s’explica la plenitud d’aquesta vida matrimonial gràcies al treball i a la lluita aferrissada contra tots els obstacles, i, a la cinquena, es narra com el protagonista, afectat per un càncer, acaba suïcidant-se perquè només així pot imposar la seva voluntat al dolor i la mort. El fet d’aparèixer tardanament la converteix en l’última novel·la modernista. En aquest sentit, exemplifica molt bé el model de narrativa modernista en el qual es ressegueix l’itinerari vital del protagonista i es reflexiona sobre les relacions entre l’individu i el món a partir d’un procés de consciència, voluntat i acció. Formalment, però, tot i la subjectivació temporal de la darrera part, la intenció moralitzadora que domina l’obra porta l’autor a l’ús de tècniques realistes més pròpies del s. XIX que no pas del modernisme. Al llarg de la seva vida, Pous i Pagès feu sis edicions de la novel·la per tal d’anar-ne depurant el lèxic i reduir-ne l’extensió.

Bibliografia

  1. Bosch, M.À. (1997), p. 155-175
  2. Castellanos, J. (20012), p. 9-14
  3. Pinyol i Torrents, R. (1981)
  4. Plana, A. (19761), p. 87-92
  5. Yates, A. (1975), p. 104-108.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
ADS

Llegir més...