OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Espigues en flor

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Segon llibre de poemes de Maria Antònia Salvà, publicat l’any 1926, que inclou una part dels textos del primer (Poesies, 1910).

Desenvolupament enciclopèdic

En l’obra es recopilen composicions de diferents tipus i, malgrat que no es conforma un tot unitari, hi predomina la descripció de la natura i de la vida en el camp. Es divideix en diferents seccions atenent a criteris temàtics. A “Jo voldria...”, hi inclou poemes on s’estableix una correlació entre temes com el de l’orfenesa, l’amor o el pas del temps i imatges del món natural; “Flora humil” està format per poemes descriptius de temàtica floral; les “Complantes” són elegies funeràries; “Lilia” són poemes mariològics; “Endreces i homenatges” conté textos més aviat circumstancials; a “Camí d’Orient” l’autora evoca llocs visitats en el seu viatge a Terra Santa (1907) i les escenes bíbliques que li suggeriren; a “Hores serenes”, hi domina la descripció del paisatge natural, humanitzat, l’evocació de la vida quotidiana en el camp i del cicle de les estacions, tot associat amb moments de serenor i pau espiritual; finalment, a “Del pla” continua amb la descripció de la planura, amb els seus tipus (el llaurador, el pastor) i vertebrant l’evocació a través del cicle de les estacions i de les celebracions populars. Fora d’aquestes seccions hi ha una cançó proemial on s’exalta la felicitat passada a partir del record produït per la lectura dels propis poemes antics, una pregària per a la puresa i l’enaltiment de la llengua, i una elegia en tercets encadenats del camp de l’Allapassa. Els poemes de Maria Antònia Salvà parteixen de temes (el cicle de l’any, les feines del camp, les lloances a la Verge...) i formes (la cançó o el romanç) vinculats a la poesia popular, per retratar la vida i el paisatge del camp mallorquí, de manera a vegades descriptiva, però sovint en un to elegíac, que dona peu a la reflexió sobre altres temes, com ara el pas del temps. S’hi adverteix un tractament del món rural que denota la influència de Joan Alcover o l’afinitat amb Miquel Ferrà, però també el ressò de la poètica carneriana, especialment pel que fa a la sobrietat, l’equilibri i l’endreç.

Bibliografia

  1. Carner, J. (1957), p. 7-18
  2. Carner, J. (1981), p. 9-13
  3. Làrios, J. (1995), vol. II, p. 77-83.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
ALlF

Llegir més...