Narra la història de la maduració i la degradació paral·lela d’un jove, Zeni, que comença un procés d’aprenentatge vital en el qual busca autorealitzar-se a través de les relacions amoroses. La trajectòria la inicia a casa del seu oncle Agustí, en l’ambient burgès d’una colònia estiuenca. La primera relació amorosa la manté amb Teresa, una noia més gran que ell i amb qui estableix un vincle més maternal que no pas eròtic. Zeni ha de fer un viatge a Viena i ella li demana que li porti un vals, el qual esdevé el símbol de la forma i el ritme que caracteritzen la trajectòria vital del protagonista: un giravoltar incessantment de noia en noia. D’entre les seves relacions, sobresurt la que estableix amb Raya, que conté tots els elements d’una passió romàntica, profunda i tràgica. Amb la vinguda d’un nou estiu i la tornada a la colònia, el protagonista recorda l’any anterior i constata la seva situació envilida. Retorna després a Viena (el lloc d’on prové el vals), on, fatídicament, continua amb els flirtejos i la degradació vital. El conflicte del protagonista és el de buscar la superació del buit existencial inherent a la vida burgesa que es caracteritza en l’obra. Sense ser conscient d’allò que busca, Zeni es precipita a un desbocat amor foll de ressonància surrealista i a la progressiva absurditat de les seves intencions i decadència dels seus actes.
L’acció s’estructura en cinc seccions amb títols de referència musical. Això, juntament amb un discurs dels personatges que es vol proper al llenguatge parlat de la burgesia que retraten (en forma i referents culturals), trenca amb els esquemes tradicionals, aporta un dinamisme a l’obra que defineix formalment la problemàtica del protagonista i permet de retratar coralment la vida de tot un sector social, una mica a la manera d’Aldous Huxley.
Guanyadora del premi Crexells l’any 1936, la novel·la respon a un intent de l’autor d’adequar les característiques de la seva narrativa anterior (amb components més rupturistes) als esquemes de la novel·la psicològica vigent. Joan Oliver en feu la traducció castellana el 1970.