Desenvolupament enciclopèdic
L’autor es proposa una reflexió a l’entorn del concepte de poesia pura, en la línia fixada per la poètica postsimbolista. Riba hi aprofundeix alguns dels trets que ja havia explicitat en el segon llibre d’↑Estances (1930) i se situa clarament enmig del debat sobre la poesia pura que Henri Bremond havia encetat a França a mitjan anys vint. El llibre està format per tres parts de deu sonets cadascuna. En la primera (“Un nu i uns ulls”) el text se situa en l’espai tancat d’una cambra imaginada, en la qual hi ha un objecte (el nu) que focalitza l’atenció del subjecte (els ulls). Es produeix així un desig de possessió, la qual cosa permet incorporar fins i tot elements eròtics, ni que sigui de manera abstracta. Es tracta d’un desig de possessió intel·lectual assimilable a l’ànsia de poetització, cosa que converteix el conjunt en una reflexió sobre la idea de creació poètica. L’esforç és inútil, perquè la puresa és inabastable. Els deu sonets de la segona part (“Lírica de cambra”) estan dedicats als altres objectes de la cambra. És un món tancat, un espai propi per a lapoesia que té la seva lògica de funcionament. Els temes i les reflexions que provoquen aquests objectes són els propis de la poesia postsimbolista, amb atenció especial a les circumstàncies del poeta com a ésser conscient i captiu o al paper del llenguatge a l’hora de construir l’espai de la cambra. S’hi apunten també algunes escletxes de l’exterior, cosa que condueix a la tercera part (“Espectador”), en la qual es contempla el món exterior amb la intenció de seleccionar-ne aspectes especialment atractius i incorporar-los, de fet, a la lírica de cambra. L’estructura del llibre és extraordinàriament ordenada i posa de manifest una constant ribiana segons la qual el jo és el centre mental des del qual parteix el coneixement. El fet que un llibre d’aquestes característiques aparegués en plena guerra civil no n’afavorí gens la difusió. Posteriorment quedà eclipsat per l’obra ribiana de postguerra i fins i tot algunes veus crítiques confongueren l’intent d’aproximació al concepte postsimbolista de poesia pura amb un simple exercici d’artifici retòric.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Malé i Pegueroles, J. (1993), p. 7-24
- Oller, D. (1984)
- Sullà, E. (1984)
- Sullà, E. (1986), p. 243-254
- Terry, A. (1985), p. 33-62.