OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Els pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Obra de teatre de Josep Maria Folch i Torres, estrenada i publicada el 1916.

Desenvolupament enciclopèdic

Presenta les aventures de dos rabadans provinents de la Catalunya interior que s’enfronten a dimonis i són salvats per àngels, fins a arribar a Betlem.↑Lluquet i↑Rovelló es troben perduts en un bosc tenebrós sense saber com hi han arribat ni la manera de sortir-ne. A partir d’aquest moment viuen un seguit de peripècies que els porten a topar amb Satanàs, el cap de les fúries de l’infern; Jeremies, el pastor tartamut que viatja amb un ase i que dona un contrapunt humorístic a l’obra; Getsé, el pastor vell, corsecat perquè ha venut la seva ànima al diable; Isabeló, la filla de Getsé, de qui Lluquet s’enamora, o l’omnipresent àngel sant Miquel, que sempre salva in extremis tots dos nois de les temptacions dels set pecats capitals. Lluquet i Rovelló encarnen la figura de l’heroi folchitorrià, generalment d’extracció humil, que destaca per la bondat i la seva fe de catòlic practicant. La peça, escrita amb molt poc temps i estructurada en cinc actes i divuit quadres, ha esdevingut la més popular i coneguda de totes les que se situen en aquesta tradició del cicle nadalenc. El somni és el recurs que utilitza l’autor per a transportar els dos nois de la seva època a la Judea del temps de Jesucrist i viure un dels moments més significatius de la mitologia judeocristiana: l’anunciació dels àngels als pastors del naixement de Jesucrist. Aquest motiu bíblic serveix a l’autor per a construir una obra, elaborada amb un llenguatge planer, pensada per a un públic infantil, farcida de maniqueismes i d’anacronismes, la qual acaba amb final feliç (el prometatge de Lluquet i Isabeló) i la genuïna apoteosi final amb l’adoració de Jesús a l’establia. L’obra assolí de seguida un èxit extraordinari. A partir del 1939 es feren representacions en castellà, però amb poca fortuna. Els darrers anys del s. XX, algunes localitats com Barcelona, Terrassa, Girona, Igualada o Tarragona encetaren una tendència, cada cop més estesa: la d’actualitzar aquesta peça del teatre popular català, però mantenint l’esperit folchitorrià originari.

Bibliografia

  1. Bargalló Valls, J. (2001), p. 6-9
  2. Fàbregas, X. (19801)
  3. Fàbregas, X. (19802)
  4. Prat i Corós, J. (1985-1986)
  5. Vilà i Folch, J. (1978).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
JFP

Llegir més...