i Mort de dama | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Mort de dama

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·la de Llorenç Villalonga, publicada el 1931.

Desenvolupament enciclopèdic

Fou escrita el 1921. Les dues primeres edicions aparegueren signades amb el pseudònim Dhey. Posteriorment, Villalonga l’amplià i revisà finsa la quarta edició (1965), que serà la definitiva, i a partir de la qual només introduí retocs d’estil. La novel·la gira entorn de l’agonia i la mort d’Obdúlia de Montcada, vídua de Bearn, qui tipifica el món de l’aristocràcia sorgida arran de la Restauració Borbònica, ara en crisi i condemnada a desaparèixer. Es tracta, per tant, d’una dona que recull els trets típics de la seva classe: l’avarícia, l’humor eixut o el caràcter irat. L’objectiu final de la novel·la és construir una visió sarcàstica d’aquesta societat en plena transformació. A l’entorn de la moribunda Obdúlia, que funciona d’eix de cohesió del discurs —i de la seva neboda i antagonista, la baronessa Maria Antònia—, desfilen diversos personatges representatius dels estaments de la vida de l’illa. La sàtira, però, avança per un doble vessant. A una banda, hi ha el món de l’alta societat mallorquina, dominada pels prejudicis i les tradicions més inamovibles, i per les tendències classistes, que la divideixen entre els botifarres, és a dir, els terratinents nobiliaris, i els xuetes, que són els aristòcrates, la base econòmica dels quals és el comerç. En aquest mateix eix s’inclou la classe política sorgida de la Restauració i emmirallada en el centralisme madrileny. La representa el marquès de Collera, que és l’encarnació del polític retòric i influent, només mogut per l’afany de prestigi, però d’una incompetència absoluta. A l’altra banda, hi ha el món intel·lectual. En aquest context desfila el personatge d’Aina Cohen, la poetessa xueta, amb què Villalonga satiritza el grup regionalista i els seguidors de l’Escola Mallorquina que s’agrupaven entorn de la revista “La Nostra Terra”, la qual parodia tot incorporant-la en la novel·la sota el títol de “Bé Hem Dinat”. Aquest personatge acabarà esdevenint un mite de les lletres catalanes. Malgrat aquesta crítica als catalanistes, els partidaris de la literatura castellana, que es reunien a l’Ateneo, també hi són parodiats per la seva tendència a entendre la cultura com una forma de culte a la retòrica buida. L’alternança de temps històrics entre un passat esplendorós anterior a la desfeta colonial —que funciona com a àmbit del record—, el moment de transició que suposa la primera dècada del s. XX, i la immediata actualitat dels anys vint —caracteritzada per l’arribada del turisme, que anirà dissolvent els costums antics—, permet a Villalonga fixar quins són aquests elements de canvi i renovació, però sobretot deixar un retrat viu d’algunes de les escenes més exemplars de la Mallorca del final del s. XIX abans no siguin definitivament substituïdes. Aquest retaule caricaturesc de personatges i les constantsremissions crítiques a la vida cultural i política de Mallorca provocaren que la novel·la fos atacada amb contundència tot just es publicà, especialment a l’illa, la qual cosa, no obstant això, en motivà l’èxit en alguns entorns intel·lectuals. N’hi ha traducció castellana (1988) i italiana (1997).

Bibliografia

  1. Llompart de la Peña, J.M. (19871), p. 7-26
  2. Llompart de la Peña, J.M. (1992), p. 95-114
  3. Molas Batllori, J. (1966), p. 7-29
  4. Pomar, J. (1997)
  5. Rosselló Bover, P. (19933)
  6. Sales, J. (1965), p. 5-46
  7. Simbor i Roig, V. (1992)
  8. Soler i Marcet, M.-L. (1989), vol. 2, p. 265-283
  9. Vidal i Alcover, J. (1980), p. 60-76.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
OGB

Llegir més...