Desenvolupament enciclopèdic
El llibre aplega textos que haviapublicat a “Trossos”, a La Revista i a “L’Amic de les Arts”. Foix hi construeix un univers poètic en constant mutació que gira a l’entorn de dos temes centrals: les obsessions eròtiques i el sentiment d’indefensió. Es tracta d’un sistema obsessiu carregat de repeticions i interrelacions d’uns quants motius fonamentals, com és propi dels processos onírics. S’hi mostren els diversos intents frustrats del protagonista de posseir la seva estimada, Gertrudis, que es converteix en la metàfora d’un món ideal que pot evocar però no pas entendre. D’aquí es desprendran els temes de la clausura i la claustrofòbia o la por de la destrucció, que es combinen amb motius ben foixians, com ara el contrast natura-artifici, el recinte sagrat, el cavall o el mur, els quals es mesclen amb imatges extretes de Breton o de la pintura de Giorgio de Chirico. L’objectiu de fons és bastir un procés d’investigació metafísica, que el manté en la línia del simbolisme, tot i que ho faci amb troballes avantguardistes i amb recursos extrets de la poesia medieval. El llibre és dividit en quatre seccions. A la primera, de dotze proses recollides sota l’epígraf “Diari 1918 (fragments)”, Gertrudis hi és descrita com a contrafigura del model de dona noucentista. En els sis textos de la segona part, “Sense simbolisme”, que estan ambientats en escenaris de Sarrià, reflexiona a l’entorn del surrealisme, respecte del qual es distancia. La tercera sèrie, les sis proses de “Notes sobre la mar”, es desenvolupa en un entorn marítim. Clou el llibre el “Conte de Nadal”, paròdia del viatge a Betlem a partir del retorn il·lusori a la infància i de la por del protagonista de ser engolit pel món. El llenguatge, precís i peculiar, apunta bé els trets característics de l’obra foixiana. Així, hi combina el lèxic d’ús comú amb arcaismes, a fi i efecte de fer evident la simultaneïtat entre el món quotidià i la seva cara oculta. El 1981, J.V. Foix destinà una part d’aquests textos al nou volum Diari 1918, fet que dona compte de la unitat essencial de la seva obra. Pel seu caràcter d’experimentació adscrit a l’avantguarda europea, l’obra significà una veritable innovació en el panorama de les lletres catalanes.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Balaguer, J.M. (19971), p. 45-68
- Gavagnin, G. (1991)
- Gavagnin, G. (1995)
- Gimferrer, P. (1984), p. 11-23
- Guerrero, M. (1996), p. 145-156
- Molas Batllori, J. (1995), p. 457-486.