Barretaire d’ofici, amb botiga al carrer del Arcs de Barcelona, era un dels assistents a la tertúlia de la Lliga de Catalunya. Col·laborà en diverses revistes, com La Il·lustració Llevantina i Catalunya Artística, i participà als Jocs Florals del 1903 amb la narració En Lluch de la Calma, que no fou premiada. Es vinculà als corrents del modernisme, cosa que feu que Josep Carner li dediqués un sonet satíric. Formà part de la redacció de la revista Art Jove (1905), on publicà la majoria dels textos que va incorporar al seu únic llibre, Idil·lis negres (1906), un recull de dotze narracions amb forts ressons decadentistes, visibles sobretot en el conte La fi del pintor Hermen, influït per La fi de l’Isidre Nonell, d’Eugeni d’Ors.