La seva producció poètica i teatral es concentra abans de la guerra civil de 1936-39, període en què obtingué alguns premis en diversos Jocs Florals. Fou un dels integrants del grup literari Oasi. La seva poesia s’emmarca dins les coordenades noucentistes, però amb influències avantguardistes, especialment pel que fa a la forma. Els referents paisatgístics i l’amor vertebren l’eix temàtic dels seus poemes. Publicà els poemaris Gotims de llum (1935) i Cala de somnis. Cançons i poemes (1935-1936) (1937). En el terreny teatral, signà les comèdies Il·lusió (1932), Temptació (1934) i Un pare que tenia dos fills (1935), com també el poema dramàtic Balada de port (1933).