Desenvolupament enciclopèdic
Caracteritza molt bé la poètica carneriana dels anys vint i trenta, ja plenament integrada en el postsimbolisme. El pròleg de l’autor és una enumeració d’escenes i sensacions que el poeta capta en plena primavera. La gràcia, però, no és la captació, sinó el fet de descobrir-ne la poeticitat. Els primers poemes del volum són els que s’acosten més a aquesta idea de captació. La força, l’alegria i la joventut que caracteritzen la primavera han d’aprendre a conviure amb un punt de melangia i d’insatisfacció. De la mateixa manera que el goig és fonedís, doncs, els moments a poetitzar per força han de ser també efímers i evanescents. Tot això s’expressa en escenes líriques breus, fixades amb una precisió sintètica absoluta, a la qual ajuda molt la tria rigorosa del lèxic o la disposició mètrica. Són els recursos estilístics, doncs, els que faciliten la transmissió de la impressió desitjada, cosa que queda ben il·lustrada en poemes com “Primavera, violetes...” o “Acàcies, pomeres, van perdent...”. Tot és d’una aparent simplicitat, que en el fons està enormement treballada, a la recerca d’un sintetisme extrem i suggeridor. Malgrat que el llibre no és dividit en parts, arriba un moment en què les estampes paisatgístiques esdevenen escenes humanes. La vida social, ambientada en un món rural pulcre i idealitzat, comporta també un seguit d’impressions igualment poetitzables. Són poemes com “Vileta” o “La sopa”, amb petits detalls extrets de la quotidianitat. Només en moments escadussers s’hi apunta el rerefons costumista i irònic d’altres èpoques (“Noves de la Roser”, per exemple). Entremig d’aquestes escenes apareix un “Plany”, pulcre però molt sentit, dedicat a la mort del seu amic Guerau de Liost. El poema obre les portes a una tercera part, tènuement delimitada, amb reflexions de caràcter més existencial i en les quals el jo poètic adquireix protagonisme. Són poemes com “La vida incerta” o “Consol”. El pas per la primavera i pel poblet, doncs, acaba duent el lector fins a l’espai íntim del jo, tal com succeeix en altres llibres carnerians del moment, com El cor quiet (1925) o El veire encantat (1933).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Aulet, J. (19911), p. 141-157
- Ferraté, J. (1994), p. 89-108
- Gustà, M. (1987), vol. 9, p. 192-193
- Manent, A. (1969), p. 262-263.