Visqué els primers anys de la seva infantesa al Brasil, on la seva família havia emigrat. Llicenciat en belles arts, ha exercit com a dibuixant, documentalista, bibliotecari i conservador de museu. En la seva obra destaquen l’interès pel paisatge i la seva influència en l’individu, la recreació d’atmosferes, el retrat psicològic dels personatges i el viatge literari. Alhora, dibuixa un univers malenconiós i enigmàtic, i dedica una atenció especial al món portuguès i atlàntic, i també al de l’Europa central.
Debutà amb les narracions El factor climàtic (1990), al qual seguí la novel·la Vides invisibles (1994). En aquest gènere, cal destacar-ne Camps de lava (2000) i Masurca de Praia (2001, premi Roc Boronat 2000), ambdues ambientades a l’arxipèlag de Cap Verd, Nocturn de Portbou (2003) i Llums a la costa (2007, premi Pin i Soler 2006), retrat de Lisboa i l’illa de Madeira. Ha publicat també el díptic narratiu L’ajudant de Kepler (2006, premi Recull-Joaquim Ruyra 2005), en què el referent és la Praga jueva del segle XVII i l’Havana del començament del segle XXI, les novel·les juvenils La senda del dingo (2005), Història d’amor a Sarajevo (2005 premi Ramon Muntaner), La il·lusió (2008) i Les bicicletes de l’Havana (2009), i com a poeta, Un pont sobre l’erm (2002, premi Rosa Leveroni de Cadaqués 2001).
A més, és autor dels llibres de viatges Viatge d’hivern a Madeira (2004, premi Narrativa Lleida 2002) i Dietari de Porto (2013, premi Benvingut Oliver de narrativa 2011), i de l’assaig sobre el viatge Una mirada errant (2017). Dins del gènere negre, ha publicat les novel·les Lluny d’aquí (2013) i la sèrie centrada en la inspectora de policia holandesa Marja Batelaar (El quadern de Nicolaas Kleen, 2010, i Dibuix a les fosques, 2014). Amb Joan Grau i Martí és coautor de l’obra teatral Laberint d’Arcàdia.