Es doctorà a la Universitat de Nàpols (1969). Fou lector d’italià a la Universitat de Barcelona (1969-72), època en què freqüentà els Estudis Universitaris Catalans, i d’ençà del 1983 és catedràtic de la universitat L’Orientale, de Nàpols; també ha exercit la docència a les universitats de Barcelona, Catània, Illinois i Sorbonne Nouvelle. Ha organitzat diversos congressos dedicats a la cultura catalana: “Ramon Llull, il lullismo internazionale, l’Italia” (1989) i “La cultura catalana dall’umanesimo al barocco” (1992).
Entre les publicacions de temàtica catalana de la seva extensa bibliografia, cal assenyalar: La letteratura catalana. La diversità culturale nella Spagna moderna (1979), traduït i ampliat a Indagacions sobre la modernitat de la literatura catalana (1983), Il mito laico di Joan Maragall. “El Comte Arnau” nella cultura urbana del primo novecento (1984, traduït al català el 1987), Ferrateriana (i altres assaigs sobre Gabriel Ferrater) (1987), Dal Tirant al Quijote (1994) i el segon volum de l’Antologia de poetes catalans, dirigida per M. de Riquer, que comprèn del segle XVI a Verdaguer i del qual tingué cura (1998).
Ha estat president de l’Associazione Ispanisti Italiani i de l’AISC (1989-92) i és membre corresponent de la RABLB; l’any 1996 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.