Es llicencià a la UB (1966), l’any 1968 es tralladà als Estats Units i es doctorà a la Universitat d’Oregon amb una tesi sobre la Crònica de Ramon Muntaner (1972). Fou professor a les universitats d’Oregon, Puget Sound, Michigan i, des del 1981, a la d’Indiana, d’on fou catedràtic (1992). De la seva primera etapa medievalista cal esmentar: L’èpica de la realitat;l’escriptura de Desclot i Muntaner (1978), La doble soledat d’Ausiàs March (1987) i La poesia dramàtica de Josep Maria de Sagarra (2011). Posteriorment s’especialitzà en la literatura catalana dels segles XIX iXX, sobre la qual tingué cura de l’edició de nombrosos volums amb contribucions de diversos autors, i traduí de l’anglès al català i del català a l’anglès, com la seva antologia Catalonia, a Self-Portrait (1992). Fou president de la NACS (1995-98) i codirector de la Catalan Review (2001). També és autor del llibre de poemes en prosa El llibre dels oracles (1988) i de Desfer les Amèriques (2006), una reflexió cultural sorgida de l’experiència americana.