i Lluís Permanyer i Lladós | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Diccionari de la literatura catalana

Lluís Permanyer i Lladós

Literatura catalana
literatura lit
Periodista i assagista.
Barcelona, Barcelonès, 1939

Col·laborà a la revista Destino i és redactor de aLa Vanguardia” des del 1966, on escriu, especialment, sobre aspectes de Barcelona, la seva vida, els seus costums, la seva història i els seus personatges. És un dels millors coneixedors de la literatura escrita sobre Barcelona. Sintetitzà aquest coneixement a 1.000 testimonis sobre Catalunya (2007), recull de citacions de tots els temps i de personalitats molt diverses sobre la ciutat i Catalunya. Atret per la ciutat i bon coneixedor seu, n’ha esdevingut cronista. Ha escrit nombrosos llibres sovint il·lustrats: Miró, noranta anys (1984, amb Francesc Català-Roca), Tàpies i la nova cultura (1986), El Mediterráneo (1988, amb Carlos Barral), Clavé, escultor (1989), Establiments i negocis que han fet història (1990), Eixample (1990), Història de l’Eixample (1991), Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure (1991), Quinze dies d’eufòria (1992), Barcelona, un paisatge modernista (1992), Biografia del passeig de Gràcia (1994), Biografia de la plaça Catalunya (1995), Biografia de la Diagonal (1996), No la saps aquesta? (1997), la novel·la Un amor a l’ombra de la pedra blava (1999), que presenta un procés de seducció de la ciutat sobre la protagonista, Els Rubió, una nissaga d’intel·lectuals (2003), Miró, la vida d’una passió (2003) o La Barcelona lletja (2004). També és autor de Sagarra, vist pels seus íntims (1982), una personal biografia sobre l’escriptor. Ha estat guardonat amb els premis Luca de Tena (1969) i Ciutat de Barcelona de periodisme (1987).

Col·laboració: 
AM
Llegir més...