Teresa Pascual i Soler

(Grau de Gandia, Safor, 3 de novembre de 1952)

Poeta i traductora.

El seu primer poemari fou Flexo (1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987), al qual han seguit Les hores (1988, premi Vicent Andrés Estellés), Arena (1992), Curriculum Vitae (1996), El temps en ordre (2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003), Rebel·lió de la sal (2008, premis de la Crítica Catalana de poesia 2009 i de la Crítica dels Escriptors Valencians ex aequo de poesia 2009), Herències (2011, premi Manel Garcia Grau 2011), amb Àngels Gregori, València Nord (2014), Vertical (2019, premi Ausiàs March 2018) i Tot passa baix (2022, premi Lletra d’Or 2023).

La seva obra ha estat recollida en diverses antologies: Camp de mines. Poesia catalana del País Valencià 1980-1990 (1991), Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999) i El temps en ordre: poesia reunida 1988-2019 (2020).

Com a traductora ha traduït el narrador alemany Hans Magnus Enzensberger i la poeta austríaca Ingeborg Bachmann. És autora, amb Lluïsa Julià, de l’antologia Vosaltres paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (1975-2000) (2003).