Estudià filologia a la Universitat de Barcelona (1965-68), on fou professor (1968-79), i també es formà a l’Institut d’Estudis Catalans (1966-72). Posteriorment exercí la docència a la Universitat de les Illes Balears (1979-2011), on fou catedràtic emèrit del Departament de Filologia Catalana (2011-14) i investigador col·laborador fins a la seva mort. Participà en la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, des del 1971, i fou membre de l’equip rector en diferents períodes i del patronat des del 2002.
És autor de la tesi de llicenciatura “El Guardia Nacional” (1835-1841) i la llengua catalana (1969) i de la tesi de doctorat Poesia catalana de l’arxiu de Francesc Renart i Arús (1783-1853). Edició i comentari (1976). Sota la direcció de Joaquim Molas, fou secretari redactor (1967-70) del Diccionari de literatura catalana (1979). Fou crític de novel·la a El Pont (1969-73) i de teatre a Presència (1976-78). Creador d’un mètode de crítica literària basat en els signes astrològics dels autors, en feu cursets i conferències diversos. Traduí 145 sonets del portuguès, dels quals en publicà 65 en revistes literàries (1980-93) i feu la versió catalana de 333 tankes japoneses.